LA MAINADERA
Aquesta és la història d'un dia que a mi em va tocar fer de mainadera del nen més trapella que et puguis imaginar . Això va començar quan una tarda a casa va arribar la meva mare dient una cosa d'un nen , jo no hi vaig posar ni la més mínima atenció ja que estava veient per la televisió un dels millors programes que he vist mai .Però llavors el dissabte a la nit jo decidida a sortir amb les meves amigues de marxa la meva mare va dir :
- On vas ?
- On creus que vaig ? - vaig respondre-la
- No ho sé , però tu ja sabies que havies de fer de mainadera del teu veí ,oi?
Després que la meva mare em va dir això , com podia ser que no pogués sortir per culpa d'un nen , a més a més del meu estimat veí , sobre tot estimat, la meva impressió va ser escapar-me però quan vaig obrir la porta vaig tenir la mala sort que ja m'estaven esperant els meus veïns perquè jo els hi fes de minyona del seu estimat nen.
Jo no vaig tenir altre remei que dir que sí , però quan se'n van anar i van deixar el seu fill amb mi vaig dir-li a la meva mare que si podia fer de mainadera ella , però era massa tard , la meva mare ja s'estava pentinant la seva llarga cabellera rossa perquè se n'anava amb el pare al cinema a veure jo que sé quina pel·lícula.
Decididament aquella nit tot em sortia malament i , encara quedava el pitjor dir-li als meus amics que no podia anar amb ells perquè feia de mainadera , com es pot fer de mainadera als quinze anys , és l'única cosa que passava pel meu cap .Quan van arribar els meus amics no vaig tenir altre remei que dir la veritat , no van fer broma l'única cosa que van dir és que no passava res , que ells tampoc hi anirien , que es quedarien a casa amb mi. Quan vaig dir que no ja era massa tard ja s'havien acomodat tots a casa meva els set , però no s'adonaven compte que havia de fer de mainadera d'un nen de dos anys , i a sobre també fer-ho d'ells . Decididament era la pitjor nit que havia passat . Sort que encara s'estaven portant bé i , el nen estava dormint al meu llit però, a un se li va ocórrer posar la música i , home tothom es humà i quan escolta musica li entren ganes de ballar , total que vam acabar tots ballant, fins que vaig veure com el gerro preferit de la meva mare va caure al terra , després van començar a atracar la nevera i per rematar-ho el nen s'havia llevat de llit i estava fent de les seves jo no vaig tenir altre remei que fer un crit , però no un crit normal no , un senyor crit , tothom es va callar i jo vaig apagar la música i vaig exclamar :
- La festa ha acabat , ho sento senyors però tothom ha d'anar-se'n .
I en uns pocs minut la casa es va quedar buida , buida però bruta ,millor dit feta un fàstic .Els meus pares no trigarien a arribar i jo havia de netejar la casa , havia de canviar-li els bolquers al nen , perquè a sobre havia anat de ventre, i mirar d'enganxar el gerro amb una mica de pega , per això de les dissimulacions.
El primer que vaig fer va ser canviar-li els bolquers al noi perquè vaig considerar que el noi es devia de sentir incòmode amb el ''culet'' tot brut i això no devia de ser gens còmode, a la meva vida ho havia fet, però , això era fàcil , si ho feien a les pel·lícules ho podia fer jo , era qüestió de posar-s'hi. Em va costar un mica per allò de l'olor, però me'n vaig sortir ; Al nen no se li va ocórrer una altra cosa que , quan li vaig posar el bolquer, just es va pixar , torna a posar-li una altra vegada el bolquer , aquesta vegada era més fàcil ja ho havia fet abans i era bufar i fer ampolles , amés aquesta vegada no feia olor.
Quan vaig veure que el nen ja estava bé , no tenia gana (o això creia), estava net , se'm va ocórrer una idea li vaig posar un vídeo d'aquests que tenia de quan era petita i es va quedar quiet .
Ara ja estava preparada per netejar la meva casa , vaig agafar una escombra i un drap i com es sol dir em vaig posar en un segon a fer-ho , només era la cuina i el menjador , només era això. Vaig acabar en un moment i em vaig adonar de que el nen s'havia quedat adormit . No el vaig pujar a la meva habitació per por que es despertés . Però això no va ocórrer i encara quedava el més important , el gerro de la meva mare, al final vaig decidir no enganxar-lo perquè potser quedava pitjor , amés , no es podia dir que fos una especialista ni que aquestes coses m'agradessin i ho va deixar així , l'únic que vaig fer va ser recollir els trossos i posar-los en una capsa perquè ningú es fes mal ni es tallés .
Vaig acabar just quan venien els pares del nen i per haver tractat tan bé al seu fill em van donar vint euros , quan se'n van anar vaig seure al sofà i em vaig quedar adormida , quan em vaig despertar estava a la meva habitació dins del meu llit ( on havia dormit el nen ) vaig llevar-me i vaig anar a esmorzar , els meus pares em van preguntar que si el gerro ho havia trencat el nen i jo li vaig dir que no , que estava jugant amb el nen i em va caure a mi, i no em van renyar. Em van dir que amb els vint euros que ja en comprarien un altre , m'era igual ja que no s'havien adonat de res però de sobte van trucar a la porta era la meva veïna amb el seu fill i em va dir que se'n anava de compres que si podia quedar-me amb ell per jugar una mica , i aquesta vegada vaig dir que si , sense pensar-m'ho dues vegades, havia sigut un experiència molt emocionant. Vaig comprendre que no es podien fer dues coses a la vegada .

Verónica Cuevas ( 3r.A)

Destinació l'oblit

.